L’estudi dels processos de construcció nacional ha ocupat en les últimes dècades un lloc destacat en el debat historiogràfic internacional. Entre les perspectives que més han contribuït a la renovació d’aquest debat es troba la transnacional, que ha permès qüestionar el “nacionalisme metodològic” adoptat tradicionalment pels especialistes. Així mateix, els treballs més recents han posat en relleu la centralitat dels processos culturals en l’articulació i difusió de les narratives i imaginaris nacionals, en els quals ocupen un lloc central les representacions d’allò “popular” enteses com a encarnació de l’essència nacional. L’anàlisi d’aquells productes culturals que imaginen aquesta essència popular de la nació i contribueixen decisivament a la seva difusió i generalització resulta transcendental. La identitat de gènere és una de les identitats socials que participa de forma més decisiva en la configuració dels imaginaris i de les narratives nacionals i en la construcció de les subjectivitats nacionals. Les noves perspectives teòriques han posat de manifest que és especialment a través d’aquestos productes culturals com els subjectes històrics “experimenten” la nació i construeixen les seves subjectivitats. En relació amb aquesta qüestió s’apunten com especialment fructíferes les aportacions teòriques del gir emocional, l’aplicació del qual a l’estudi de la nació està fins i tot per desenvolupar plenament; les anàlisis que plantegen perspectives d’estudi del procés de construcció nacional “des de baix” i aquells treballs que han subratllat com la identitat nacional es configura en la interacció amb altres identitats socials.