Marta García Carrión
Marta García Carrión és Doctora en Història i professora titular en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. La seua investigació s’ha centrar en la anàlisis del paper del cine en els processos de construcció de la identitat nacional i les identitats regionals en la Espanya de la primera meitat del s. XX. Ha realitzat estades com investigadora convidada en centre com la London School of Economics, la Université Paris IV-Sorbona, la Université París8-Saint Denis i la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma. És autora de tres monografies y ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades, així com un important volum de capítols en obres col·lectives. Recentment la seua investigació s’ha centrat especialment en l’estudi dels imaginaris de feminitat en el món del cinema en Espanya i ha sigut Investigadora Principal del projecte “Cine y género: cultura de masas y modelos de feminidad en la España del siglo XX” (GV2020/033), finançat per la Generalitat Valenciana.

Ferran Archilés Cardona
Ferran Archilés Cardona és Doctor en Història (Premi extraordinari de licenciatura i de doctorat) i professor en l’Àrea d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Actualment és Director del Màster d’Història Contemporània de la UV. Ha realitzat estades d’investigació en la London School of Economics, Université Paris VIII_Saint Denis, École Normale Supèriere (Paris), Université Paris III- Sorbonne Nouvelle i en la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR). La seua investigació, plasmada en més d’un centenar de publicacions, s’ha centrat en l’estudi dels processos de construcció nacional i els nacionalismes, en Espanya i Europa, amb especial atenció a la anàlisis de les identitats regionals, el gènere i el marc imperial.

Xavier Andreu Miralles
Xavier Andreu Miralles és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor contractat doctor en la mateixa universitat. S’ha especialitzat en l’estudi de la història cultural del nacionalisme espanyol del segle XIX. En particular, ha analitzat la seua dimensió transnacional, assenyalant de quina manera l’imaginari romàntic sobre la península Ibèrica va influir en el procés de construcció nacional espanyola en aquell segle. Així mateix, ha explorat de quina manera va ser articulat aquest nacionalisme espanyol vuitcentista des de les diverses cultures polítiques del període i en relació amb altres identitats col·lectives com les de gènere. És autor de El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional (Taurus, 2016) i de España o la hija de un jornalero. Ayguals de Izco y el primer republicanismo (Marcial Pons, 2021), així com editor de Vivir la nación. Nuevos debates sobre el nacionalismo español (Comares, 2019) i de European Modernity and the Passionate South. Gender and Nation in Spain and Italy in the Long 19th Century (Brill, 2022), en aquest últim cas amb Mónica Bolufer.(https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1971049).

Inmaculada Blasco Herranz
Inmaculada Blasco Herranz és Doctora per la Universidad de Zaragoza (Premi extraordinari de Doctorat) i professora titular de Història Contemporània en la Universidad de La Laguna. La seua activitat investigadora s’ha centrat en la anàlisis de la història contemporània d’España des de l’enfocament d’història de les dones i del gènere. Entre altres qüestions, ha explorat la mobilització catòlica femenina en Espanya durant el primer terç del segle XX, la construcció de l’estat-nació contemporani tot incorporant un enfocament de gènere, la relació història entre el gènere i catolicisme, les connexions entre feminisme i nació espanyola i les nocions de gènere en els orígens de l’estat del benestar en Espanya. Recentment, ha reflexionat al voltant del concepte gènere per la anàlisis històrica i ha analitzat les transformacions que ha experimentat la història de les dones i del gènere en les dues primeres dècades del segle XXI.(https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1305774)

Mónica Burguera
Mónica Burguera es professora Titular del Departament d’Història Contemporània de la UNED, Doctora en Història i Estudis sobre les dones des de 2008 per la Universitat de Michigan (Ann Arbor), Estats Units. És especialista en història de les dones i del gènere i s’ha interessat especialment en la relació entre història i literatura en les últimes dècades. És autora del llibre Las Damas del liberalismo respetable. Los imaginarios sociales del feminismo liberal en España (1834-1850); i d’alguns articles recents com: ‘“¿Cual será la poetisa más perfecta?’ La reinvención política de Carolina Coronado en la Galería de poetisas españolas contemporáneas (La Discusión, 1857)”, Jounal of Spanish Cultural Studies, 19.3 (2018): 297-317; o “Una vida en los extremos. Géner y nación en Gertrudis Gómez de Avellaneda. Una perspectiva biográfica”, Xavier Andreu Miralles (Ed.): “Género y nación en la España contemporània”, Ayer 116/2 (2017), pp. 105-132.

Gemma Torres Delgado
Gemma Torres Delgado és Doctora en Història i professora lectora de la Universitat de Barcelona. La seva activitat investigadora se centra en els estudis postcolonials i de gènere, especialment en relació a la masculinitat.. Ha format part de diferents projectes de recerca sobre gènere i immigració, moviments anticolonials i gènre i història de les dones. Ha publicat La virilitat d’Espanya a l’Àfrica. Nació i masculinitat al colonialisme al Marroc (1880–1927). València: Afers i Alfons el Magnànim (2020) amb Toni Vives, El placer de la diferencia: Turismo, género y nación en la historia de España (Comares, Granada, 2021). Recentment, ha publicat els següents articles i capítols de llibre: “The role of Rifian virility in the shaping of Spanish masculinity during Spain’s colonial wars in the Rif (1900-1927): From admiration to colonial hierarchy” The Journal of North African Studies, num 1, 2021; Torres, Gemma. “Emociones viriles y la experiencia de la nación imperial en las guerras del rif (1909-1927)” Studia Historica, num 38, 2020, “La nación viril. Imágenes masculinas de España en el africanismo reaccionario después de la derrota de Annual (1921-1927)”, Ayer, 2017.

Javier Ramírez Riquelme
Javier Ramírez Riquelme és graduat en Història per la Universitat de València (2017) i Màster en Història Contemporània per la mateixa universitat (2018). Actualment és contractat FPU en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UV. La seua tesi aborda l’estudi de les representacions de la classe treballadora al cinema espanyol des de l’inici de la dictadura franquista fins a finals del segle XX. Durant 2021 ha realitzat una estada d’investigació de tres mesos en la Università di Bologna. Alguns avanços en la investigació han sigut plasmats en treballs presentats en congressos i reunions científiques, entre els quals podem destacar «Mujeres de clase obrera en el cine de los cuarenta: armonía, servicio y los peligros de la ciudad», que serà publicat pròximament.

Elena Solbes Borja
Elena Solbes Borja és graduada en Història i ha cursat el Màster Interuniversitari d’Història Contemporània i el Màster Universitari de Professor/a en Educació Secundària a la Universitat de València. Actualment, és Personal Investigador en Formació (contracte FPU) en el Departament d’Història Moderna i Contemporània i en l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones d’aquesta universitat. El seu projecte de tesi es titula «Cinema, gènere i nació a l’Europa del Sud: models de feminitat nacional i cultura de masses en la crisi d’entreguerres». Ha realitzat una estada d’investigació en el Centre de Recherches Interdisciplinaires sud els Mondes Ibériques Contemporains de la Sorbonne Université. (https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=5263184).
